Núvol d'Oort

és un núvol esfèric de proto-cometes(nuclis de cometes) que es creu que es troba en el límit més exterior del sistema solar, a una distància aproximada de 100.000 unitats astronòmiques del Sol. Encara que fins ara no s'ha pogut observar directament, basant-se en observacions de les òrbites dels cometes coneguts s'ha estimat que el núvol d'Oort és la font dels cometes de període llarg (els que tenen un període orbital de més de 200 anys).

 La interacció gravitatòria de les estrelles pròximes desvia els proto-cometes de les seves òrbites i els envia cap al Sol, on el vent solar els converteix en vertaders cometes.

presenta dues regions diferenciades: el núvol d'Oort exterior, de forma esfèrica; i el núvol d'Oort interior, també anomenat "núvol de Hills", en forma de disc.

 La majoria dels cometes de període curt es van originar en el disc dispers, però es creu que, així i tot, existeix un gran nombre que tenen el seu origen en el núvol d'Oort. Tot i que tant el cinturó de Kuiper com el disc dispers s'han observat, estudiat, i també classificat molts dels seus components, només hi ha evidència en el núvol d'Oort de quatre possibles membres.

 Ernst Öpik el 1932, que va proposar que els cometes de període llarg provenien d'un núvol extens de material en les fronteres del sistema solar. El 1950 aquesta idea va ser represa per l'astrònom holandès Jan Hendrik Oort per a explicar una aparent paradoxa: sabem que els cometes són destruïts després de diversos passos pròxims al Sol , si els cometes que avui observem haguessin existit des dels orígens del sistema solar, a hores d'ara ja haurien d'haver estat tots destruïts. Oort va estudiar les òrbites de 19 cometes, va esbrinar d'on procedien i va descobrir tres característiques notables:

• No s'ha observat cap cometa amb una òrbita que indiqui que prové de fora del sistema solar (és a dir, de l'espai interestel·lar),
• La màxima distància al Sol (afeli) dels cometes de període llarg sol ser d'unes 50.000 UA.
• Els cometes poden provenir de qualsevol direcció (no hi ha cap direcció preferent).