sábado, 24 de mayo de 2014

UNA ESPERANÇA QUE IL·lUSIONA L'HUMANITAT


Un planeta extrasolar és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol. Es van començar a descobrir-los durant la dècada de 1990, gràcies a la millora en les tècniques de detecció.
El primer va ser “51 pegasi b” descobert el 1995, actualment s’han detectat aproximadament uns 800 planetes fora del sistema solar.
L’últim fa un parell d’anys el 2012 va ser  detectat per un grup d’astrònoms europeus al volant d’Alfa Centauri B, una estrella similar al nostre Sol però més petita  i brillant. Al nou exoplaneta se li ha posat el nom de “Alfa Centauri Bb” .
La característica del descobriment és que Alfa Centauri Bb té una massa similar a la terrestre i és el planeta més proper al nostre sistema solar, 4,3 anys llum. La distancia en que orbita de la seva estrella Alfa Centauri B és aproximadament com la de Mercuri, un món calent on és difícil que hi pot haver-hi vida o ser habitable.
L’exoplaneta va ser localitzat gràcies a un sistema de recerca anomenat de “velocitat radial” que detecta moviments estranys de l’estrella a causa del pas d’un planeta. 
No crec que hi hagi vida intel·ligent en aquest planeta, però l’idea de saber que un probable planeta similar al nostre pugui allotjar la vida tal com la coneixem nosaltres, és molt esperançador.
A més en un futur llunya hem de abandonar el sistema solar, el nostre Sol explotarà i trobar planetes com aquest serien com un oasis  en el desert.

LA GERMANA DEL SOL


LA GERMANA DEL SOL

Si el nostre Sol pertanyés  a un sistema binari, el Némesis seria el nom de la seva hipotètica companya: una estrella nana marron que, orbitaria més enllà del núvol d'Oort , el núvol de roques gelades que envolten el sistema Solar  més enllà de Plutó .

Els astrònoms creuen el la hipòtesi de la seva existència a causa de les extincions en massa que s’han succeït periòdicament cada 26 milions  d’anys.  E
l seu apropament al sistema  solar,  desestabilitza  el ”Núvol d’Oort “fent caure, (per la força de gravetat), milions de cometes i asteroides ara estables  a dins del  sistema solar.
M’agrada i m’encanta la possible  existència de Nemesis, i hauríem de donar-li les gracies ja que hauria sigut   la causa de grans extincions que van donar pas a la vida que actualment coneixem.
Imagineu si no s’haguessin extingits els dinosaures, segurament els mamífers no havien sobreviscuts i nosaltres no estaríem aquí poblant aquest planeta, portant una foscor encara  més profunda al voltant del univers ja que ningú l’hagués pogut entendre’l i explicar-lo.





miércoles, 14 de mayo de 2014

EL CINTURÓ DE KUIPER


EL CINTURÓ DE KUIPER

Es diu cinturó perquè en trobar prop del Sol, les pertorbacions planetàries obliguen els cometes a quedar-se al pla de l'el·líptica, per això té una forma aplanada que s'estén entre 30 i 100 UA .

A descobrir aquest cinturó va ser Gerald Kuiper, el no entenia d' on provenien els cometes de curt període i en estudiar la nebulosa pre-solar va arribar a la conclusió que una part d'aquest material primordial es va quedar a la distància de Neptú o més enllà .

S'estima que hi ha uns 70.000 objectes de mida superior a 10 km i 10.000 milions de mida inferior al km.
 De tant en tant un d'aquests objectes és pertorbat per l'acció gravitacional dels planetes gegants del sistema solar i com a conseqüència d'això travessen l'òrbita de Neptú fins a arribar de vegades a l'òrbita dels planetes terrestres .

A vegades em recordo de quan els nostres avantpassats creien que aquests objectes estaven regits per múltiples divinitats i com l'evolució de la ciència ha encaixat totes les peces per entendre d' on provenen els cometes.
Crec que és qüestió de temps i segurament un dia, en un futur no llunyà, podem explicar també que va formar el big-bang i que hi havia abans de la famosa explosió .

------------------------------------------------------------------------------------------------- 
EL CINTURON DE KUIPER
Se llama cinturón porque al encontrase cerca del Sol, las perturbaciones planetarias obligan a los cometas a quedarse en el plano de la elíptica,  por eso tiene una forma aplanada que se extiende entre 30 y 100 UA.
A descubrir este cinturón fue Gerald Kuiper, el no entendía de donde provenían los cometas de corto periodo y  al estudiar la nebulosa pre-solar llegó a la conclusión de que una parte de este material primordial se quedó a la distancia de Neptuno o más allá.
Se estima que hay unos 70.000 objetos de tamaño superior a 10 km y 10.000 millones de tamaño inferior al km.
De vez en cuando unos de estos objetos es perturbado por la acción gravitacional de los planetas gigantes del sistema solar y como consecuencia de ello atraviesa la órbita de Neptuno hasta llegar a veces a la órbita de los planetas terrestres.
A veces me acuerdo de  cuando nuestros antepasados creían que estos objetos estaban regidos por múltiples divinidades y como la evolución  de la ciencia  ha encajado todas las piezas para entender de donde provienen los cometas.
Creo que es cuestión de tiempo y seguramente un día, en un futuro no lejano, podemos explicar también que formó el big-bang  y que había antes de la famosa explosión.

El NÚVOL D'OORT


El NÚVOL D'OORT

Representa les restes del núvol original que va donar lloc a la formació del sol i els planetes. És un material que en quedar massa lluny del nostre Sol no podia formar planetes, de manera que es va condensar en petites pedres de gel, que al llarg de milions d'anys es van agrupar a causa dels xocs per formar els cometes.

A descobrir aquest núvol esfèric, que embolicada tot el sistema solar, va ser l'astrònom Jan Oort , que ha situat el núvol a 200.000 UA, uns tres anys llum del Sol.

Segons Oort , els centenars de milions d'estels es queden aquí en letargia fins que la influència gravitacional d'una estrella propera ( Alfa Centauri ) pertorba el moviment d'aquests cometes precipitant cap a l'interior del sistema solar .

Els cometes que cauen del núvol de Ooort són de llarga distància com el Hale Bopp o el Hyakutake i tenen un període de milers d'anys.

És molt bonic veure aquests cometes quan arriben al nostre sistema solar i sempre penso que és interessant estudiar-los ja que són els únics representants del material primordial que va formar el Sol i els planetes .

--------------------------------------------------------------

LA NUBE DE OORT
Representa los restos de la nube original que dio lugar a la formación del sol y los planetas. Es un material que al quedar demasiado lejos de nuestro Sol  no podía formar planetas, de manera que se condensó en pequeños pedruscos de hielo, que a lo largo de millones de años se agruparon a causa de los choques para formar los cometas.
A descubrir esta nube esférica, que envuelta todo el sistema solar,  fue el astrónomo Jan Oort, que situó la nube a 200.000 UA, unos tres años luz del Sol.
Según Oort, los cientos de millones de cometas se quedan aquí en letargo hasta que  la influencia gravitacional  de una estrella cercana  (Némesis o Alfa Centauri) perturba el movimiento de estos cometas precipitándolos hacia el interior del sistema solar.
Los cometas que caen de la nube de Ooort son de larga distancia como el Hale Bopp o el Hyakutake y tienen un periodo de miles de años.
 Es muy bonito ver estos cometas cuando llegan en nuestro sistema solar y siempre pienso  que es interesante estudiarlos ya que son los únicos representantes del material que formó el Sol y los planetas.

domingo, 4 de mayo de 2014

NEBULOSA D'ORIÓ / NEBULOSA DE ORIÓN

LA NEBULOSA D' ORIÓ

A l'hemisferi nord es poden observar nebuloses molt boniques com : la nebulosa Llacuna ( M8 ) , la nebulosa de Sagitari ( M20 ) , la d'Omega ( M17 ) , l'Àguila ( M16 ) , però la més brillant és la d'Orió catalogada com M42 , de gran bellesa i per a mi la més bonica i interessant .

És un veritable viver d'estrelles, conté un mostrari de tots tipus d'astres . Hi podem veure nebuloses lluminoses i fosques , joves estrelles en formació envoltades de discos de pols i gas . Segons alguns astrònoms aquí és on va néixer el nostre sol per formar després el sistema solar .
Tot aficionat  que vulgui veure-la, la seva posició  és a cavall de l'equador celest  i és visible des de qualsevol regió de la terra . ( A les nostres latituds és visible a l' hivern i a l'estiu abans de sortir el sol )

Segons la tradició mitològica Orió representa un gegant caçador que empunya una espasa a la mà dreta i un escut en l'esquerra per defensar-se, la deessa Gea li va enviar un escorpí que el va ferir mortalment . Les dues constel·lacions , Orió i Escorpí , estan avui situades en parts oposades de l'hemisferi celeste i , de nit quan la primera es posa en occident l'altra sorgeix per orient . Altres pobles com els antics Egipcis , van veure en aquesta constel·lació una figura d'importància cabdal , de fet representava Osiris déu de la llum .

La sensació que vaig tenir la primera vegada que la vaig veure amb el telescopi va ser d'una espectacularitat i riquesa impressionant , sobretot les estrelles que representen el cinturó del caçador Orió , ja que hi pots veure estrelles en formació , acabades de néixer . Tot un espectacle , la recomano .
-------------------------------------------------------------------
LA NEBULOSA DE ORIÓN
En el hemisferio norte se pueden observar nebulosas muy bonitas como: la nebulosa Laguna (M8), la nebulosa de Sagitario (M20), la de Omega (M17), el Águila (M16), pero la más brillante es la de Orión  catalogada como M42, de gran belleza y para mí la más bonita y  interesante.
Es un verdadero criadero de estrellas, contiene un muestrario de todos tipos de astros. En ella podemos ver nebulosas luminosas y obscuras, jóvenes estrellas en formación rodeadas de discos de polvo y gas. Según algunos astrónomos aquí es donde nació nuestro sol  para formar luego el sistema solar.
Todo aficionado quiera verla, su posición a caballo del ecuador celeste, la hace visible  desde cualquier región de la tierra. (En nuestras latitudes es visible en invierno y en verano antes de salir el sol)
Según la tradición mitológica Orión representa un gigante  cazador que empuña una espada en la mano derecha y un escudo en la izquierda para defenderse, la diosa gea le envió un escorpión que lo hirió mortalmente.
 La dos constelaciones, orión y Escorpión, están hoy situadas en partes opuestas del hemisferio celeste y, de noche cuando la primera se pone en occidente la otra surge por oriente. Otros pueblos como los antiguos  Egipcios, vieron en esta constelación  una figura de importancia capital, de hecho representaba Osiris dios de la luz.
La sensación que tuve la primera vez en que la vi con el telescopio fue de una espectacularidad y riqueza impresionante, sobre todo las estrellas que representan el cinturón del cazador Orión, ya que allí puedes ver estrellas en formación, recién nacidas. Todo un espectáculo, la recomiendo. 

NEBULOSES / NEBULOSAS


NEBULOSES

Les nebuloses són uns dels objectes més bells del cel . Es tracta de grans núvols de gas i de pols de colors espectaculars , part del gas és d'origen primordial es va formar a l' inici de l'univers quan va aparèixer el hidrogen i heli . Respecte a la pols aquesta  té un origen més recent , ja que són residus d'explosions violentes d'estrelles .

A causa de la gravetat , que contreu el gas i la pols , neixen noves estrelles i tornen més brillant les nebuloses .
Hi ha moltes nebuloses al cel , que podem dividir en tres tipus :

• Les nebuloses d'emissió que brillen perquè els seus àtoms són excitats per la radiació ultraviolada d'altres estrelles .
• Les nebuloses de reflexió que reflecteixen la radiació d'estrelles veïnes
• Les nebuloses fosques que són visible quan darrere d'elles hi ha una font lluminosa .
• Altres nebuloses com ara la planetària que es forma quan una estrella en fase avançada emet un embolcall gasós .

Moltes d'aquestes nebuloses són fàcilment observables , en alguns casos fins i tot a simple vista , en altres casos , n'hi ha prou  amb uns prismàtics o un simple telescopi d'aficionat . Entre elles figuren les que pertanyen al famós catàleg de Messier , fet al segle XVIII per l'astrònom Francès del mateix nom .
----------------------------------------------------------------------
NEBULOSAS
Las nebulosas son unos de los objetos más bellos del cielo. Se trata de grandes nubes de gas y de polvo de colores espectaculares, parte del gas es de origen primordial se formó al comienzo del universo cuando apareció el hidrogeno y helio.  Respecto al polvo este tiene un origen más reciente, ya que son desechos de explosiones violentas de estrellas.  A causa de la gravedad, que contrae el gas y el polvo, nacen nuevas estrellas y vuelven más brillante las nebulosas.
Hay muchas nebulosas en el cielo, que podemos dividir en tres tipos: 
·         Las nebulosas de emisión que brillan porque sus átomos son excitados por la radiación ultraviolada de otras estrellas.
·         Las nebulosas de reflexión  que reflejan la radiación de estrellas vecinas
·         Las nebulosas obscuras que son visible cuando detrás de ellas hay una fuente luminosa.
·         Otras nebulosas como por ejemplo la planetaria que se forma cuando una estrella en fase avanzada emite una envoltura gaseosa.
Muchas de estas nebulosas son fácilmente observables, en algunos casos incluso a simple vista, en otros casos, bastan unos prismáticos o un simple telescopio de aficionado. Entre ellas figuran las que pertenecen al  famoso catalogo de Messier, hecho en el siglo XVIII por el astrónomo Francés del mismo nombre.