miércoles, 4 de junio de 2014

EXISTEN REALMENTE LOS EXTATERRESTRES?


EXISTEN REALMENTE LOS EXTRATERRESTRES?

 Los primeros avistamientos de Ovinis (objeto volante no identificado), se produjeron después de la segunda guerra mundial. El más célebre fue el de un piloto de la aviación de los Estados Unidos  que señalo en un vuelo de reconocimiento el 1947, un objeto que hacia vueltas extrañas, imposibles para los aviones de aquella época.
Desde entonces  los casos se han multiplicados y están clasificados en tres tipos:
·        Primer tipo: el testigo observa en el cielo un objeto volante luminoso de naturaleza desconocida.
·        Segundo tipo: el testigo tiene la posibilidad de ver el objeto a una distancia de unas decenas de metros y observar las huellas que deja en el suelo.
·        Tercer tipo: el testigo tiene un contacto con los ocupantes de la nave.
Además la mayoría de los avistamientos tienen las mismas características. El testigo casi siempre es un anonimato, bajo en cultura, que vive en una región aislada, la astronave tiene forma de disco volante que deja un malestar al testigo a causa de las radiaciones emitidas, etc. etc.
Qué hay de verdad en todo esto? Creo que las mayorías de los casos son falsos. Aquellas personas que han visto o  crean de haber visto  ovnis se  han podidos  explicar cómo fenómenos naturales;  globos sonda, reflectores de discotecas, ilusiones ópticas etc. Ahora el porcentaje mínimo de los avistamientos el más genuino creo que es un problema que solo se puede resolver con un espíritu científico.

DIOS CREÓ EL UNIVERSO?


DIOS CREÓ EL UNIVERSO?
Quien no se ha preguntado alguna vez si detrás de la creación del universo hay una mano de un Dios.
Muchas veces he hecho esta pregunta y al ser cristiano me he preguntado también porque Jesús hijo de Dios no explicó nada del universo, ni del sistema solar, ni de la forma de nuestro planeta o de la  existencias de otros continentes más allá de Gibraltar.
Si,  ya sé que vino  para salvarnos de las injusticias del   imperio dominante, pero las injusticias la humanidad las ha sufrido siempre y las continuará sufriendo.
Las cruzadas de los cristianos fueron brutales, se persiguieron judíos,  paganos, cristianos ortodoxos, la santa inquisición que bajo el nombre de Dios perseguía los infieles, hasta llegar al holocausto y las muchísimas guerras  que toda la humanidad  ha sufrido injustamente.
Yo creo en Jesús que ayudó a su gente  en aquella época bajo las injusticias del imperio romano, pero también me pregunto porque Dios no envió otro mesías en épocas posteriores,  porque nos envió un mesías que no explicó nada del cosmos, nada de planetas solares y extrasolares, o simplemente explicar que la tierra se parece a una esfera y que hay otros pueblos que la habitan.
En fin creo que en un ser supremo,  creador del universo donde vivimos, pero tengo dudas que sea el dios de los cristianos o de los musulmanes o el dios de cualquier otra religión. La infidelidad de la humanidad hacia su dios nunca ha sido constante, unas veces obediente, otras veces en rebeldía.
 Entonces será la ciencia en el futuro, que nos dirá quién es este ser divino y como creó el todo del nada. Hasta entonces tenemos que amar y respectar nuestra especie juntas a las demás que habitan nuestro planeta.

sábado, 24 de mayo de 2014

UNA ESPERANÇA QUE IL·lUSIONA L'HUMANITAT


Un planeta extrasolar és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol. Es van començar a descobrir-los durant la dècada de 1990, gràcies a la millora en les tècniques de detecció.
El primer va ser “51 pegasi b” descobert el 1995, actualment s’han detectat aproximadament uns 800 planetes fora del sistema solar.
L’últim fa un parell d’anys el 2012 va ser  detectat per un grup d’astrònoms europeus al volant d’Alfa Centauri B, una estrella similar al nostre Sol però més petita  i brillant. Al nou exoplaneta se li ha posat el nom de “Alfa Centauri Bb” .
La característica del descobriment és que Alfa Centauri Bb té una massa similar a la terrestre i és el planeta més proper al nostre sistema solar, 4,3 anys llum. La distancia en que orbita de la seva estrella Alfa Centauri B és aproximadament com la de Mercuri, un món calent on és difícil que hi pot haver-hi vida o ser habitable.
L’exoplaneta va ser localitzat gràcies a un sistema de recerca anomenat de “velocitat radial” que detecta moviments estranys de l’estrella a causa del pas d’un planeta. 
No crec que hi hagi vida intel·ligent en aquest planeta, però l’idea de saber que un probable planeta similar al nostre pugui allotjar la vida tal com la coneixem nosaltres, és molt esperançador.
A més en un futur llunya hem de abandonar el sistema solar, el nostre Sol explotarà i trobar planetes com aquest serien com un oasis  en el desert.

LA GERMANA DEL SOL


LA GERMANA DEL SOL

Si el nostre Sol pertanyés  a un sistema binari, el Némesis seria el nom de la seva hipotètica companya: una estrella nana marron que, orbitaria més enllà del núvol d'Oort , el núvol de roques gelades que envolten el sistema Solar  més enllà de Plutó .

Els astrònoms creuen el la hipòtesi de la seva existència a causa de les extincions en massa que s’han succeït periòdicament cada 26 milions  d’anys.  E
l seu apropament al sistema  solar,  desestabilitza  el ”Núvol d’Oort “fent caure, (per la força de gravetat), milions de cometes i asteroides ara estables  a dins del  sistema solar.
M’agrada i m’encanta la possible  existència de Nemesis, i hauríem de donar-li les gracies ja que hauria sigut   la causa de grans extincions que van donar pas a la vida que actualment coneixem.
Imagineu si no s’haguessin extingits els dinosaures, segurament els mamífers no havien sobreviscuts i nosaltres no estaríem aquí poblant aquest planeta, portant una foscor encara  més profunda al voltant del univers ja que ningú l’hagués pogut entendre’l i explicar-lo.





miércoles, 14 de mayo de 2014

EL CINTURÓ DE KUIPER


EL CINTURÓ DE KUIPER

Es diu cinturó perquè en trobar prop del Sol, les pertorbacions planetàries obliguen els cometes a quedar-se al pla de l'el·líptica, per això té una forma aplanada que s'estén entre 30 i 100 UA .

A descobrir aquest cinturó va ser Gerald Kuiper, el no entenia d' on provenien els cometes de curt període i en estudiar la nebulosa pre-solar va arribar a la conclusió que una part d'aquest material primordial es va quedar a la distància de Neptú o més enllà .

S'estima que hi ha uns 70.000 objectes de mida superior a 10 km i 10.000 milions de mida inferior al km.
 De tant en tant un d'aquests objectes és pertorbat per l'acció gravitacional dels planetes gegants del sistema solar i com a conseqüència d'això travessen l'òrbita de Neptú fins a arribar de vegades a l'òrbita dels planetes terrestres .

A vegades em recordo de quan els nostres avantpassats creien que aquests objectes estaven regits per múltiples divinitats i com l'evolució de la ciència ha encaixat totes les peces per entendre d' on provenen els cometes.
Crec que és qüestió de temps i segurament un dia, en un futur no llunyà, podem explicar també que va formar el big-bang i que hi havia abans de la famosa explosió .

------------------------------------------------------------------------------------------------- 
EL CINTURON DE KUIPER
Se llama cinturón porque al encontrase cerca del Sol, las perturbaciones planetarias obligan a los cometas a quedarse en el plano de la elíptica,  por eso tiene una forma aplanada que se extiende entre 30 y 100 UA.
A descubrir este cinturón fue Gerald Kuiper, el no entendía de donde provenían los cometas de corto periodo y  al estudiar la nebulosa pre-solar llegó a la conclusión de que una parte de este material primordial se quedó a la distancia de Neptuno o más allá.
Se estima que hay unos 70.000 objetos de tamaño superior a 10 km y 10.000 millones de tamaño inferior al km.
De vez en cuando unos de estos objetos es perturbado por la acción gravitacional de los planetas gigantes del sistema solar y como consecuencia de ello atraviesa la órbita de Neptuno hasta llegar a veces a la órbita de los planetas terrestres.
A veces me acuerdo de  cuando nuestros antepasados creían que estos objetos estaban regidos por múltiples divinidades y como la evolución  de la ciencia  ha encajado todas las piezas para entender de donde provienen los cometas.
Creo que es cuestión de tiempo y seguramente un día, en un futuro no lejano, podemos explicar también que formó el big-bang  y que había antes de la famosa explosión.

El NÚVOL D'OORT


El NÚVOL D'OORT

Representa les restes del núvol original que va donar lloc a la formació del sol i els planetes. És un material que en quedar massa lluny del nostre Sol no podia formar planetes, de manera que es va condensar en petites pedres de gel, que al llarg de milions d'anys es van agrupar a causa dels xocs per formar els cometes.

A descobrir aquest núvol esfèric, que embolicada tot el sistema solar, va ser l'astrònom Jan Oort , que ha situat el núvol a 200.000 UA, uns tres anys llum del Sol.

Segons Oort , els centenars de milions d'estels es queden aquí en letargia fins que la influència gravitacional d'una estrella propera ( Alfa Centauri ) pertorba el moviment d'aquests cometes precipitant cap a l'interior del sistema solar .

Els cometes que cauen del núvol de Ooort són de llarga distància com el Hale Bopp o el Hyakutake i tenen un període de milers d'anys.

És molt bonic veure aquests cometes quan arriben al nostre sistema solar i sempre penso que és interessant estudiar-los ja que són els únics representants del material primordial que va formar el Sol i els planetes .

--------------------------------------------------------------

LA NUBE DE OORT
Representa los restos de la nube original que dio lugar a la formación del sol y los planetas. Es un material que al quedar demasiado lejos de nuestro Sol  no podía formar planetas, de manera que se condensó en pequeños pedruscos de hielo, que a lo largo de millones de años se agruparon a causa de los choques para formar los cometas.
A descubrir esta nube esférica, que envuelta todo el sistema solar,  fue el astrónomo Jan Oort, que situó la nube a 200.000 UA, unos tres años luz del Sol.
Según Oort, los cientos de millones de cometas se quedan aquí en letargo hasta que  la influencia gravitacional  de una estrella cercana  (Némesis o Alfa Centauri) perturba el movimiento de estos cometas precipitándolos hacia el interior del sistema solar.
Los cometas que caen de la nube de Ooort son de larga distancia como el Hale Bopp o el Hyakutake y tienen un periodo de miles de años.
 Es muy bonito ver estos cometas cuando llegan en nuestro sistema solar y siempre pienso  que es interesante estudiarlos ya que son los únicos representantes del material que formó el Sol y los planetas.

domingo, 4 de mayo de 2014

NEBULOSA D'ORIÓ / NEBULOSA DE ORIÓN

LA NEBULOSA D' ORIÓ

A l'hemisferi nord es poden observar nebuloses molt boniques com : la nebulosa Llacuna ( M8 ) , la nebulosa de Sagitari ( M20 ) , la d'Omega ( M17 ) , l'Àguila ( M16 ) , però la més brillant és la d'Orió catalogada com M42 , de gran bellesa i per a mi la més bonica i interessant .

És un veritable viver d'estrelles, conté un mostrari de tots tipus d'astres . Hi podem veure nebuloses lluminoses i fosques , joves estrelles en formació envoltades de discos de pols i gas . Segons alguns astrònoms aquí és on va néixer el nostre sol per formar després el sistema solar .
Tot aficionat  que vulgui veure-la, la seva posició  és a cavall de l'equador celest  i és visible des de qualsevol regió de la terra . ( A les nostres latituds és visible a l' hivern i a l'estiu abans de sortir el sol )

Segons la tradició mitològica Orió representa un gegant caçador que empunya una espasa a la mà dreta i un escut en l'esquerra per defensar-se, la deessa Gea li va enviar un escorpí que el va ferir mortalment . Les dues constel·lacions , Orió i Escorpí , estan avui situades en parts oposades de l'hemisferi celeste i , de nit quan la primera es posa en occident l'altra sorgeix per orient . Altres pobles com els antics Egipcis , van veure en aquesta constel·lació una figura d'importància cabdal , de fet representava Osiris déu de la llum .

La sensació que vaig tenir la primera vegada que la vaig veure amb el telescopi va ser d'una espectacularitat i riquesa impressionant , sobretot les estrelles que representen el cinturó del caçador Orió , ja que hi pots veure estrelles en formació , acabades de néixer . Tot un espectacle , la recomano .
-------------------------------------------------------------------
LA NEBULOSA DE ORIÓN
En el hemisferio norte se pueden observar nebulosas muy bonitas como: la nebulosa Laguna (M8), la nebulosa de Sagitario (M20), la de Omega (M17), el Águila (M16), pero la más brillante es la de Orión  catalogada como M42, de gran belleza y para mí la más bonita y  interesante.
Es un verdadero criadero de estrellas, contiene un muestrario de todos tipos de astros. En ella podemos ver nebulosas luminosas y obscuras, jóvenes estrellas en formación rodeadas de discos de polvo y gas. Según algunos astrónomos aquí es donde nació nuestro sol  para formar luego el sistema solar.
Todo aficionado quiera verla, su posición a caballo del ecuador celeste, la hace visible  desde cualquier región de la tierra. (En nuestras latitudes es visible en invierno y en verano antes de salir el sol)
Según la tradición mitológica Orión representa un gigante  cazador que empuña una espada en la mano derecha y un escudo en la izquierda para defenderse, la diosa gea le envió un escorpión que lo hirió mortalmente.
 La dos constelaciones, orión y Escorpión, están hoy situadas en partes opuestas del hemisferio celeste y, de noche cuando la primera se pone en occidente la otra surge por oriente. Otros pueblos como los antiguos  Egipcios, vieron en esta constelación  una figura de importancia capital, de hecho representaba Osiris dios de la luz.
La sensación que tuve la primera vez en que la vi con el telescopio fue de una espectacularidad y riqueza impresionante, sobre todo las estrellas que representan el cinturón del cazador Orión, ya que allí puedes ver estrellas en formación, recién nacidas. Todo un espectáculo, la recomiendo.